Methodological principles for the detection of digital communication neologisms
DOI:
https://doi.org/10.21165/el.v50i1.2961Keywords:
neology, methodological procedures, digital communication.Abstract
The objective of this article is to describe some methodological principles for the collection and validation of digital communication neologisms, and tangentially, to discuss the possible directions in which the digital world leads these principles. Based on studies by Alves (2012), Cabré (2016), Auger (2010), Estopà (2015), Rey (1976), among others, we present the traditional phases of neological work and the main criteria established for the validation of neologisms. Then, we address some limitations of those criteria, followed by methodological proposals that can work as additional steps. Finally, we synthesize the methodological steps adopted in the detection of the neological units of our research (among them: corongavírus, biscoitar, fígital, infoxicação, lacrosfera and quarentener), emphasizing the criteria that proved to be functional in their collection and validation.Downloads
References
ADELSTEIN, A. Metodología de trabajo neológico y tipologías: aspectos de neología semántica. In: ALVES, I. M.; PEREIRA, E. S. (org.). Neologia das línguas românicas. São Paulo: Humanitas, 2015.
ALVES, I. M. Uma metodologia para a descrição de neologismos. In: GONÇALVES, A. V.; GÓIS, M. L. S. (org.). O fazer científico. Campinas: Mercado das Letras, 2012.
ALTMANOVA, J.; ZOLLO, S. D. Présentation. Neologica, Paris, n. 13, p. 19-22, 2019.
AUGER, P. Néologicité et extraction néologique automatisée. In: CABRÉ, M. T. et al. (ed.). Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques. Barcelona: IULA; Documenta Universitaria, 2010.
CABRÉ, M. T. Per què és relativament fàcil de detectar neologismes i tan complicat de definir què són: breu apunt epistemològic. In: OBSERVATORI DE NEOLOGIA (ed.). Mots d’avui, mots de demà. Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, 2016. p. 127-132.
CABRÉ, M. T. La neologia: un nou camp a la cerca de la seva consolidació científica. Caplletra, n. 59, p. 125-136, 2015.
CABRÉ, M. T. La terminología: teoría, metodología, aplicaciones. Barcelona: Editorial Antártida; Empúries, 1993.
ESTOPÀ, R. Sobre neologismos y neologicidad: reflexiones teoricas con repercusiones metodologicas. In: ALVES, I. M.; PEREIRA, E. S. (org.). Neologia das línguas românicas. São Paulo: Humanitas, 2015.
FALK, I.; DELPHINE, B.; CHRISTOPHE, G. The Logoscope: a Semi-Automatic Tool for Detecting and Documenting French New Words. ArXiv, v. 1, out. 2018.
GUILBERT, L. Théorie du néologisme. Cahiers de l’Association Internationale des Etudes Françaises, v. 25, p. 9-29, 1972.
JESUS, A. M. R. Tipologias dos neologismos: breve percurso histórico. GTLex, Uberlândia, v. 4, n. 1, p. 54-67, 2020.
LAVALE-ORTIZ, R. M. Bases para la fundamentación teórica de la neología y el neologismo: la memoria, la atención y la categorización. CLAC, n. 80, p. 201-226, 2019.
PRUVOST, J.; SABLAYROLLES, J. F. Les néologismes. Paris: Presses Universitaires de France, 2003.
REY, A. Néologisme: un pseudo-concept? Cahiers de Lexicologie, Revue Internationale de Lexicologie et de Lexicographie, v. 28, p. 3-17, 1976.
SABLAYROLLES, J. F. Neologismes, classes d’objets et extraction automatique. In: CABRÉ, M. T. et al. (ed.). Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques. Barcelona: IULA; Documenta Universitaria, 2010.
